La música electrònica, un estat emocional
Aquest article prové de l’audioblog, clausurat per desús i amb les entrades del qual mogudes a aquest blog per a que no es perdin en l’oblid.
Entrada escrita originalment per madame.
Molts col·legues i amics meus es queixen de que amb el software que hi ha avui dia qualsevol pot convertir-se en un artista electrònic; creuen que les noves generacions de productors ho han tingut tot més fàcil… Per Déu! És el mateix argument que els productors de rock utilitzaven contra mi, contra la nostra generació. Ens deien que no érem músics de veritat perquè utilitzàvem màquines; que ells eren millors perquè sabien tocar la guitarra. I ara, la mateixa gent, a la que deien això fa deu anys, es queixa de les facilitats que ofereix el nou software. La tecnologia sempre ha estat aquí: fa cinc, deu, quinze anys… sempre ha estat involucrada en la música electrònica. Però la tecnologia mai ha definit com és de bo algú, allò que realment importa sempre ha estat la persona que s’asseu davant d’aquesta tecnologia.
Richie Hawtin, Hotel Arts Barcelona (2001)
Presentació
Aquest treball de recerca, orientat a la recopilació d’informació i opinions sobre la música electrònica actual, pretén, primerament, explicar què és i quins efectes té la música com a tal, i seguidament, en què consisteix la música electrònica i quins són els seus antecedents històrics, a més de la relació que pot tenir la música electrònica actual amb el “xamanisme” i els estats alterats de consciència en la música. Així, la fusió de tota aquesta informació ha d’esdevenir la font de documentació sobre la qual fonamentar quines són o poden ser les raons de la capacitat emotiva d’aquest tipus de música i, sobretot, fins a quin punt aquesta varietat musical pot esdevenir un estat anímic, emocional, molt més ampli del que entenem estrictament per música. La recopilació de la informació present ha estat adquirida gràcies a diferents fonts d’informació: per un costat, el consell i recomanacions de músics experts i relacionats amb el camp de la musicoteràpia, i per l’altre, en el coneixement intern dels moviments de musica electrònica, des dels més usuals fins a col·lectius concrets i fins i tot il·legals. L’elaboració de l’estudi ha estat gratament satisfactòria i nodridora a nivell de coneixements, i considero que, tot i les dificultats, la seva realització ha estat un gran pas de cara a l’orientació dels meu plantejaments de futur.
Així doncs, iniciem la recerca amb un conjunt d’informació referent a la descripció de la música i els seus efectes, seguida d’una breu explicació de les diferents tendències musicals que s’originaren durant el segle XX (concretament en la seva segona meitat, arran de moviments avantguardistes, ja que gran part dels seus plantejaments foren el principi del que actualment entenem per música electrònica i, possiblement, aquesta última hagi gaudit de la capacitat de popularitzar i estendre els principis musicals de què parlaven aquestes tendències), per introduir-nos en l’explicació de la música electrònica actual i la possible conclusió que d’ella en puguem extreure referent als seus estats emocionals conseqüents.